Manel

S’havia estat cultivant per Grècia
i havia après que és taaant important viatjar…
I jo…, jo me l’escoltava i deia: sí-sí, sí-sí, està clar…
Son pare acumulava grans riqueses… I vaig dir:
caram, en aquest cas, si us plau, anul·li la cervesa
i posi’ns…, posi’ns el vi car. Li va semblar genial.
Va fer un glopet, em va mirar i va dir:
Vull viure com viuen els altres.
Vull fer les coses que fa la gent normal.
Vull dormir amb qui dormen els altres, t’estic parlant
de ficar-me al llit amb gent normal com tu.
I assumint…, assumint aquell paper, vaig dir:
Bé, veurem què s’hi pot fer.

Vaig passejar-la pel mercat del barri.
Em va semblar un escenari adequat, per començar…
Vaig dir: d’acord, ara fes veure que no tens ni un duro…
I va riure, i va dir: ai quina gràcia,
que boig estàs, ets mooolt divertit…!
Doncs, francament, maca, no em sembla
que ningú estigui rient aquí.
Ja t’ho has pensat bé això de…
Viure com ho fan els altres,
veure les coses que veu la gent normal,
dormir amb qui dormen els altres,
ficar-te al llit amb gent normal com jo…

I ella no entenia res… I m’agafava del braceeeet!!!
Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal,
puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit.
Però igualment mai entendràs, el que és ‘nar passant els anys,
esperant la solució, que s’emporti tanta por.
No… tu mai viuràs com viuen els altres,
ni patiràs com pateix la gent normal,
mai entendràs el fracàs dels altres, mai comprendràs
com els somnis se’ns van quedant
en riure i beure i ‘nar tirant, i si pots, ja saps,
follar de tant en tant.

Prova a cantar, si ho fan els altres,
i canta fort, si et sembla interessant.
Riu a pulmó, si ho fan els altres,
però no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu,
que no et sorprengui si estan farts… de tu,
jugant a ser com és la gent normal.

Vull dormir amb gent normal com tu…
Vull dormir amb gent normal com tu…
Vull dormir amb gent normal com tu…

MmMmM

je n`ai pas de mots.

"Recuerda que sabes volar,
que sólo tienes que ponerte de puntillas,
respirar hondo,
tomar impulso con el cuerpo
y desearlo con el corazón.

No es fácil,
ni difícil:
se trata, sencillamente,
de algo que siempre has sabido hacer,
de tu propia naturaleza.

Recuerda que sabes volar:
que sólo tienes que dejar que la memoria
de tu cuerpo y la de tu corazón
se encuentren con tus alas.

El corazón deja de latir
(a veces hasta el reloj se para)
encogido de miedo.

Pero más allá de ese abismo
sigue latiendo la vida,
intacta,
con todas sus promesas.
Sólo hay que seguir caminando
un poco más.

Estoy esperando tu llegada,
con serenidad y amor."

La mirada oblicua. Berna Wang

formulario A38

Piropetit

a veure qui endevina d`on ve aquesta extranya llum de la ultima fotografia...

Comensa el curs, comensa tot, pero tot ja no es tot.
ToT es una altra cosa.

Es certament extrany, un amic m`escribia un dia en un mail en el que em deia que la seva vida estava en una corba. Em va fer gracia, perque en el moment de llegir-ho vaig sentir la mateixa inercia que sentim dins d`un cotxe, en un revolt. Despres vaig pensar que la vida es pot trobar en una corba quan un se la imagina com una recta... pero i si la vida fos en realitat un cercle? Suena a filosofia de kiosco pero..heu pensat mai com us imagineu un any, un dia..com una rodona, un quadrat, tenen color les estacions? Tenen olor potser?

Encuentran pinguinos voladores

jajajjajajajaja! ji ji...

Medusos

bon dia!!! bon diaaaa! bon diaaaaa! bon diaaaaa! aquesta es pels que els han estat patint brainwashings en terres valencianes, per l`oriol i la seva marato de corta, pega i reformula, para la gallina de los rinyones de oro, para el pollo pepe que ahora esta corriendo por el bosque, y para la Princesa Inca!!

En una ciudad cerca del mar, Sosuke rescata en medio de la basura, un pececito rojo al que bautiza como Ponyo. Ponyo y Sosuke se hacen amigos; tan amigos que Ponyo querria ser un ninyo como Sosuke...

Una conmovedora metafora sobre la relacion entre el ser humano y la naturaleza que sonaba absolutamente por todas partes en Japon.

Ponyo, ponyo, ponyo... sakana no ko...